Article d’opinió d’Arnau Sanz, soci i director de New Business d’IMAGINA, per Economia3.
He passat una setmana de la meva vida usant diàriament les Ray-Ban Stories, les noves ulleres de Facebook que prometien revolucionar la manera com gravàvem, fèiem fotos i contemplàvem, en suma, la realitat en primera persona.
Facebook porta un temps entestat en una estratègia per desvincular la marca, cada vegada més, de la xarxa social que va ser a l’origen. Per això, entre altres serveis, l’empresa sembla obstinada a crear maquinari.
Ja ho van fer amb un smartphone, amb càmeres, amb carcasses i, més recentment, amb altaveus intel·ligents. Al setembre van presentar unes ulleres, amb muntures de Ray-Ban, just en ple debat sobre la privadesa i enmig de una crisi de marca mai abans viscuda en aquesta companyia.
Tot just uns mesos després, Facebook ja no és Facebook, sinó Meta, i per descomptat ja no són la startup de què tothom parlava, sinó un bon exemple de com no gestionar la fama, els diners i l’èxit.
Les ulleres serien espectaculars si s’haguessin presentat el 2010, amb una qualitat semblant a un iPhone 6 i amb un bon estabilitzador. Encara més si estiguessin plantejades com una versió inicial fins i tot prototip d’un producte del futur, tal com passaven amb els primers rellotges intel·ligents, que primer feien poc i ara són un gadget més.
Com a resum: les ulleres graven vídeo, fan fotos, tenen altaveu i micro. Sens dubte, els detectius privats fa anys que fan servir coses semblants. Però no són ni ofereixen res més.
A la nostra agència se li ha quedat el malnom de ‘joguina’, perquè no dóna més de si i és el que són: una joguina. Són unes ulleres normals, fins i tot passen desapercebudes com a atuell tecnològic, però no compleixen cap necessitat ni substitueixen cap acció de les que ara fem amb un smartphone.
El principal obstacle a què s’enfronta no és ni de pes, ni estètic, sinó els límits que s’han posat amb la privadesa. Creades per poder gravar només 30 segons seguits, aquest límit dificulta força el seu ús professional. Hi ha una aplicació mòbil per guardar i gestionar el contingut, una mica lenta a través del bluetooth.
A Imagina hem estat pioners en utilitzar-les per crear contingut per a empreses. Com a càmera de fotos i vídeos, és ideal per seguir el procés de comunicació i fer-ho més proper, divertit i descarat. I en aquest sentit, pot ser ideal per a algunes marques joves. També per complementar processos de venda online, com visites guiades per una casa, generar contingut en xarxes socials com TikTok, realitzar col·laboracions amb influencers en punts de venda, crear contingut implicant treballadors o experimentant amb punts de vista en primera persona, etc. Però insisteixo: no donen gaire més de si ni fan res que no faci un smartphone.
Tot i això, el que més m’ha sorprès no ha estat l’escassa utilitat del producte, sinó la seva publicitat. No ha tornat a aparèixer en canals oficials, no es comercialitza a més de tres països després d’uns quants mesos, hi ha poques ‘reviews’, i pràcticament cap ‘engagement’.
S’ha oblidat Facebook, ara Meta, d’elles? No ho crec. Simplement, crec que no interessen. Qualsevol millora suposaria creuar la frontera de la privadesa i l’etern debat dels límits, que ni ells ni ningú no té resolt.
Facebook, com qualsevol empresa tecnològica, seria capaç de crear unes ulleres 100 vegades millor, però no gosen. De moment, se centraran en la realitat augmentada, perquè a la vida real sembla que ningú els fa ja gaire cas.
